ATENEU LLIBERTARI DE GRÀCIA, REUNIT EN ASSEMBLEA EL DIA 29 D’AGOST DECIDEIX FER PUBLICA LA SEGÜENT DECLARACIÓ:
CONTRA LA FEROCITAT DINS DELS NOSTRES MEDIS:
Els darrers fets, irreparables, ocorreguts durant el més d’agost,han fet que passem del desgrat al rebuig de certes pràctiques, que s’estaninstal·lant sense cap mena de discussió seriosa i que han portat a greus conseqüències.
Son unes pràctiques derivades d’un “protocols” que malgrat semblin consensuats i acceptats tàcitament per tots, sovint no es sap d’on surten, quin és el seu abast, ni com s’apliquen. Al contrari dels protocols de les festes en espai públics, que tenen un àmbit i una temporalització d’aplicació clares i limitades, i que per tant són, o poden ser, d’utilitat.
El fet estendre la exclusió al llarg del temps i de l’espai, determinades exigències de “tractament” i el supeditar la existència o no d’agressió als sentiments, percepcions i memòria d’una persona ferida obre pas a situacions de practiques de poder que segur que ningú desitja, allunya la realitat de la reparació i, tal vegada, la fa impossible.
La gravetat de la situació viscudes es veu incrementada i s’allarga en el temps per l’actuació, no sempre ben intencionada, de determinats entorns, que usen la exclusió d’un possible maltractador com a factor de cohesió front el “desviat”, com certificació de puresa ideològica i, perquè no, com a mecanisme d’exercici de poder, un poder que ensorra les seves arrels en el patriarcat i que viu en ell. Volem l’empoderament, però no el poder sobre, sinó el poder per fer…
Estem desenvolupant una minoria amb pretensions d’especialistes (acadèmics o no) que ens lleven l’autonomia com a grups i com a persones, i que impulsen aquests vets, sovint unilaterlament. S’estén entre els nostres medis la por a discrepar, o pitjor encara, la por a ser assenyalats.
Tot això NO FORMA PART DE LA CULTURA LLIBERTARIA, forma part d’altres cultures polítiques. Cultures amb les que ens hem enfrontat en el passat, ara mateix i segur que també en el futur.Estem en contra del patriarcat i el combatem, però el patriarcat és quelcom més que un sistema binari de relacions, és un sistema complex i es basa en l’autoritat la propietat i les relacions verticals, no pot haver pràctica antipatriarcal des de l’autoritarisme i la jerarquia.
Ens tractem amb ferocitat, com les gallines que totes juntes piquen a la gallina més ferida… i amb ferocitat no construirem res.
Actuant al marge dels dinamitzadors d’espais i activitats per vetar NO ES CURA, NI ES REPARA RES!.
Comunicant les exclusions per correu electrònic, despersonalitzant al receptor, NO ES CURA, NI ES REPARA RES!.
No donant la paraula a l’exclòs per que doni explicacions NO ES CURA, NI ES REPARA RES!.
Deixant la durada i els mecanismes per aturar la exclusió a coses tan vagues com “sempre i quan es treballi personalment” “emprenguin les mesures de veritat i reparació”NO ES CURA, NI ES REPARA RES!.
Tirant endavant exclusions des de petits grups sense cercar consensos amples ni haver-se informat exhaustivament NO ES CURA, NI ES REPARA RES!
Allargant la problemàtica, setmanes, mesos o anys, fins a l’extrem de la intemporalitat, sense transcendir els fets, NO ES CURA, NI ES REPARA RES!…
L’ATENEU LLIBERTARI DE GRACIA ACORDA QUE:
-NO PARTICIPARÀ EN CAP VET, SI ENS VOLEM APARTAR D’ALGÚ O D’ALGUNS O FAREM DES DE LA NOSTRA ASSEMBLEA.
-NO PARTICIPAREM EN CAP ESPAI I/O ACTE ON S’HAGI IMPOSAT UN VET SENSE ESCOLTAR A LES PARTS, SENSE DEBATRE PÚBLICAMENT EL TEMA, SENSE VALORAR LA MAGNITUD DEL CONFLICTE I LES SEVES POSSIBLES CONSEQÜÈNCIES….
SALUT I ANARQUIA
Ratsodas de Barcelona resistents de la Gentrificació, mortificats pel capital i l’especulació no volem ser les seves víctimes volem per contra formar part dels seus malsons sobretot quan es freguen les mans comptant la pasta que fan, fent fora de Barcelona a gent com nosaltres potser fins i tot com vosaltres? Però està clar que la nostra condició de rosegadors socials no ens permet estar a la vostra alçada us penedireu de la vostra misèria la nostra poesia us trepanarà el cervell.